ESPAIS URBANS



· Plaça de l'Ajuntament
En aquest indret central de la ciutat s'hi ubica l'edifici consistorial d'ençà l'any 1757, quan fou construït segons disseny de l'enginyer militar del Castell de Sant Ferran Joan M. Cermeño. Des d'una perspectiva arquitectònica, cal destacar els porxos, modificats en la primera meitat del segle XIX, a partir de la reedificació de la plaça medieval. La traça, d'un sever estil neoclàssic, és obra de l'arquitecte i mestre de fortificació figuerenc Rafael Cantró, que segueix la referència arquitectònica de les zones porxades del Castell de Sant Ferran. A la plaça, a l'aire lliure, s'hi van instal·lar durant molts anys el mercat amb parades de venda de productes agrícoles i d'altres de la menestralia local.
L'edifici de l'actual Ajuntament data d'un projecte de l'any 1929 de l'arquitecte Ricard Giralt-Casadessús, que no veuria la seva finalització definitiva fins els anys quaranta, una vegada acabada la guerra civil.

· Carrer Magre
És un dels carrers més antics de la ciutat, i, conjuntament amb l'actual plaça de la Llana, configurava el call jueu de Figueres. La població jueva va instal·lar-se a Figueres a partir de la segona meitat del segle XIII, arran de les crides fetes pel rei Jaume I en els anys 1268 i 1276, que els eximia del pagament de tributs en els primers cinc anys alhora que els concedia dues mesades de terra. El barri tenia una vida comercial pròpia, i estava dotat de carnisseria i d'un forn. A les nits quedava tancat per evitar aldarulls amb la població autòctona, un aïllament que també es reflecteix en la manca de portes i finestres de les cases que donaven a l'església.

· Plaça Gala Salvador Dalí
Plaça d'origen medieval afectada per successives reformes. La primera és de l'any 1772, quan l'indret es va convertir en el cementiri, i la segona és en el marc de les actuacions del segle XIX que van transformar aquesta zona de la ciutat, mitjançant un projecte d'estil neoclàssic conformat per la plaça, la casa Romaguera i l'actual Teatre-Museu Dalí. 4.4 Plaça de les patates.


· Plaça Triangular
Plaça dedicada al músic Anselm Clavé, està situada en unes antigues eres en el barri anomenat d'Icària. El projecte original, de l'arquitecte Josep Roca i Bros, data de 1850, però no va realitzar-se fins els anys 1880-1890, a causa de les dificultats d'expropiació dels terrenys. El monument, obra de d'Artur i Jordi Novoa fou una iniciativa de la Societat Coral Erato l'any 1968.

· La Rambla
La Rambla és el passeig central de la ciutat, el seu espai urbà més emblemàtic, punt central de la zona comercial i eix que articula el nucli antic amb la zona d'expansió urbanística de la ciutat entre els segles XIX i XX. El seu origen data de l'any 1828, quan es decidí cobrir el llit de la riera Galligans per motius d'higiene, atès que la insalubritat de les seves aigües causava epidèmies i infeccions entre la població i la tropa instal·lada en el Castell de Sant Ferran. Una vegada coberta la riera, i per exprés desig popular, l'espai resultant es destinà a passeig públic. Posteriorment es plantaren els arbres i s'anà consolidant com a passeig urbà, mentre que en el seu perímetre s'instal·laven cafès, restaurants i hotels.

Des de finals del segle XIX fins la guerra civil es va construir en aquest perímetre el millor conjunt d'edificis civils de la ciutat, els quals, conjuminats amb les edificacions preexistents permeten observar en un mateix àmbit la presència dels estils barroc, neoclàssic, eclèctic, modernista, noucentista i racionalista. L'evolució urbanística de la Rambla va tenir el seu punt àlgid, mitjançant la reforma projectada per l'arquitecte Ricard Giralt-Casadessús l'any 1917, quan s'enderrocà l'illa de cases de la part superior i s'aixecà el monument d'inspiració noucentista de l'escultor Enric Casanoves dedicat a un fill insigne de la ciutat, Narcís Monturiol, inventor de la primera nau submarina, l'Ictineu.
La Rambla, com a principal espai urbà de Figueres, es una referència bàsica per ciutadans i forasters, ja sigui per copsar el pols de la vida urbana, descansar i protegir-se una estona de la calor sota l'ombra dels seus plàtans centenaris o com a punt de partida per endinsar-se en el casc antic.

· Plaça del Gra
La plaça nova del gra o plaça coberta és l'antiga plaça de comerç. Es troba al centre de Figueres i va ser construïda l'any 1826 com a espai públic per a mercat. L'any 1887, Puig i Saguer va realitzar l'actual estructura de cobriment en ferro, fusta i teules, una de les construccions més originals i representatives de la ciutat, sota l'auspici dels Vilallonga, industrials del ferro figuerencs. Es tracta d'una estructura simple, però dotada d'una gran harmonia, que configura un espai singular. Les seves 36 columnes de ferro suporten un cobert que es destina a un colorit i animat mercat de queviures els dimarts, els dijous i els dissabtes, així com al Fira del Brocanter el primer diumenge de cada mes.

 · Plaça de la Palmera
És una plaça que data de l'any 1916 i es caracteritza per tenir situada al bell mig una voluminosa palmera que li ha donat el nom. La plaça de la Palmera, la Rambla i els carrers Caamaño i Monturiol, que uneixen ambdós espais, configuren l'eix central de la ciutat. La plaça està envoltada d'edificis modernistes, clàssics i moderns.

· Parc bosc municipal
El parc-bosc és el veritable pulmó de la ciutat, i els seus 44.200 m2 configuren l'espai verd més gran de la ciutat. Data d'un projecte de l'any 1917 de Ricard Giralt i Casadesús, que incorporà l'any 1926 l'escalinata d'entrada segons disseny del jove Pelai Martínez Paricio. Els impulsors del projecte, Josep Pitxot, conegut selvicultor, Joaquim Cusí, propietari de laboratoris Cusí i l'alcalde del moment, Marià Pujulà, van considerar en el seu moment, als volts de 1914-1915, la necessitat d'incorporar una zona d'esbarjo en l'expansió de la ciutat, a partir de l'ajardinament d'uns terrenys erms que l'Ajuntament tenia al costat de l'actual Passeig Nou. Les obres van començar efectivament l'any 1920, després de nombrosos entrebancs polítics, amb una plantada d'arbres que va tenir una gran participació de la ciutadania. L'any 1931, Joaquim Cusí va fer una donació de terrenys per ampliar l'espai del parc, que acabarien destinant-se a altres usos.