FIGUERES: DES DELS ORÍGENS AL SEGLE XVIII El pas del primer home per les rodalies de Figueres cal situar-lo més de cent mil anys enrera, peró no fou fins al voltant de l’any 1000 a.C. quan uns nuclics més evolucionats procedents de l’interior d’Europa formaren una població estable. Se’l anomena indiketes i se suposa vivien en coves a la muntanyeta del castell i altres de la perifèria. Entorn al segle VIII a.C. els grecs fundaren Rhodes (Roses) i Emporium (Empúries) i van introduïr la primera civilització moderna. Cinc segles més tard foren els romans qui s’establiren en aquestes terres que la creuaren amb una calçada coneguda per Via Dometia i Via Augusta que passava per la part baixa del terme municipal de Figueres. Allà instal.laren un poblat romá anomenat Juncària, al costat del qual hi traslladaren els indígenes del país formant un altra poblat dit Figàries. Tot aixó va desaparéixer amb les invasions dels francs, visigots i sarraïns. Les notícies de la Figueres medieval s’inicien l’any 943. La vila s’havia refet en el turó de Sant Pere, on hi havia una petita església románica, depenent del comtat de Besalú. El rei Jajme, l’any 1267 i per afeblir el poder del comte d’Empúries, va atorgar a Figueres la Carta de Poblament que la va convertir en villa reial, amb una serie d’aventatges que poc a poc la portaren a la capitalitat comarcal. La vila medieval estava a l’entorn de l’església de Sant Pere, rodejada per senzilles muralles bastides en els marges dels carrers de Besalú, Pujada del Castell, Canigó i La Jonquera. L’actual plaça de l’Ajuntament era al firal de bestiar fora murs. En el segle XIV el rei Pere va eixamplar al nucli fent arribar fins l’avui carrer Ampla i la Rambla, que era una ribera, i es formaren els importants carrers de Peralada, Joan Maragall, dit llavors de la presó per l’existència d’un calabos, i de Monturiol i el posterior passeig de la Rambla. Se li va concedir la Fira de la Santa Creu el 1419 que fou un motor d’expansió comercial. Als afores va crèixer un raval dit de Sant Pau de la Calçada amb una capella documentada al segle XII. Igualment es va construir un hospital de caritat a les afores, a inicis del segle XVII. Amb motiu del Tractat dels Pirineus la vila de Figueres es convertí en la primera població important a l’entrada d’Espanya i es va decidir la construcció del castell de Sant Ferran (1753-1766), la segona fortaleza en grandària d’Europa. Va caldre enderrocar una capella i un convent de caputxins dedicada a Sant Roc, que hi havia en aquesta muntanyeta i que fou refet més aprop de la vila, en el carrer de Rec Arnau, encara existent. El castell amb un perímetre aproximat de quatre quilómetres no va tenir mai cap gesta important. D’aquesta época es mantenent només d’empeus l’edifici, ara reformat, del museu del Joguet i algunes portes dovellades del carrer de La Jonquera.