LA FIGUERES CONTEMPORÀNIA El segle XIX marca l'inicia d'un gran eixample que es va iniciar l'any 1831 amb el cobriment de al riera que creuava la vila i sobre la qual es va formar la Rambla. Es va bastir el 1850 un teatre municipal avui convertit en el Teatre Museu Dalí, va arribar el ferrocarril en el 1877, motiu pel qual es va fer el cubriment de la plaça del Gra. Coincidint amb aquestes obresi es va produir a Figueres l'inici d'un moviment lliberal dirigir per Abdó Terrades que va motivar la creaciódel primer partir republicà espanyol, mentre Narcís Monturiol presentava el primer vaixell de nevagació submarina del món. En material cultural es va crear el primer institut d'ensenyament mitjà d'Espanya mantingut amb cabals municipal. Es van organitzar les modernes societats del Cassino Menestral, de l'Erato i Sport Figuerenc, substintents fins avui. El 1875 es va concedir el títol de ciutat. D'aquesta època hi ha diverses edificacions projectades pel mateix arquitecte del Teatre Municipal, Roca i Bros, d'estil modernista. En el segle XX la població va veure noves i importants millores: l'excorxador municipal segons projecte de l'arquitecte Josep Azemar que alhora va dissenyar diversos edificis de gran catacter arquitectònic encara substinents, la biblioteca popular on abans hi havia hagut la presómedieval, nova ordenacióde la Rambla, monument de Monturiol, el Parc Bosc Municipal, la Cambra Agrària, avui Museu de l'Empordà, la nova Casa de la Vila, entre altres. Es va disposar del gran arquitecte Ricard Giralt que alhora fou lâiniciador del modern urbanisme figuerenc. Els bombardejos de la guerra civil 1936-39 van destruir una quarta part dels edificis i la poblacióva tardar força anys en refer-se d'aquell estrall bèl.lic. En els últims anys es van obrir els museus de l'Empordà, a lâantiga Cambra Agrària i abans Casa del Governador, Dalí, en el vell Teatre Municipal, i del Joguet, a la casa de la baronia de Terrades, i es van aixecar el monument a Pep Ventura. Urbanísticament s'ha creat un clos de fires amb una gran zona industrial i la ciutat s'ha eixamplat amb diverses urbanitzacions, una de les quals dita la Marca de l'Ham sobre l'antic terme municipal de Vilatenim incorporat al de Figueres el 1975.